El Tribunal de l’Audiència Provincial de les Illes Balears ha fet pública la sentència 281/2025, que absol completament a Jaume Ferrer Ribas, Isidor Torres Mayans, Sonia Cardona Ferrer i Silvia Tur Ribas, dels delictes de prevaricació i falsedat a document públic dels quals havien estat acusats.

La resolució judicial és contundent a l’hora de valorar la inexistència de proves que justifiquin les acusacions: El Tribunal afirma que «en el presente procedimiento no se ha practicado actividad probatoria mínima que permita construir el reproche penal que se pretende por ambas acusaciones» (p.26).

Pel que fa concretament al delicte de prevaricació, la sentència conclou «Ninguna de dichas pruebas personales ofrece información a la Sala que permita dar por probado ninguno de los elementos normativos que configuran el delito de prevaricación administrativa por el que se formula acusación» (p. 26).

I sobre el delicte de falsedat documental, afegeix el tribunal «En cuanto al delito de falsedad imputado únicamente por la Acusación Particular al acusado Isidor Torres, vale decir a todo lo anterior, esto es, el vacio probatorio, que en el curso del juicio oral ni siquiera se ha identificado qué documento público podría dar lugar a dicho delito» (p. 28).

Instrumentalització del dret penal

A més de decretar l’absolució, la sentència desaprova la instrumentalització del dret penal per part de l’acusació, que força la figura de prevaricació administrativa per sostenir acusacions sense base probatòria suficient. El tribunal adverteix del «peligro que el empleo indiscriminado de esta figura pudiera proyectar sobre el derecho a la presunción de inocencia en cuanto pueda ser utilizada para eludir la prueba del conocimiento en el que se basa la aplicación de la figura del dolo eventual, o, para invertir la carga de la prueba» (p. 19).

Per entendre com un procediment de naturalesa administrativa va arribar a instàncies penals tan altes com la Sala Penal de l’Audiència Provincial, cal tenir en compte qui ha mantingut l’acusació al llarg del procés. La representació legal de la part acusadora ha estat exercida pel despatx De las Heras, fundat per Patricia de las Heras, actual diputada al Congrés pel partit Vox, amb el suport explícit o tàcit de sectors de la dreta local.

GxF sempre ha confiat en l’honradesa i innocència dels companys i companyes. Cap dels judicis als quals s’han enfrontat els càrrecs electes i de gestió nomenats per GxF en els seus anys de govern han acabat amb sentència condemnatòria. Tot i així, els denunciants han volgut utilitzar la Justícia per atemorir, condicionar i desgastar les decisions polítiques legítimes preses en exercici del govern democràtic.